I una vegada més, que no ere pas,
cap vegada, perqué a la vegada
de ser vegada, volia ser més vegades,
però com que tot no pot ser dit a la vegada, tornem a començar dient,
que hi havia una vegada...uns xiquets i xiquetes que cada dia de mati estaven molt contents perqué anaven a l'escola, on feien coses molt divertides, descobrien moltes emocions i aprenien , però sobretot eren feliços.
Cric-cric, el conte ja està dit, cric-crac, el conte està acabat.
I ací us contaré quines coses feien:
